El trasplantament constitueix el millor tractament substitutiu de la funció renal. En comparació amb la diàlisi, ofereix més taxes de supervivència i una millor qualitat de vida per a les persones amb malaltia renal crònica. Segons dades de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), el 2024 es van fer 4.047 trasplantaments de ronyó a Espanya. El 31 de desembre, 4.359 continuaven actius a la llista d’espera.
No tots els pacients a la llista d’espera renal tenen les mateixes possibilitats d’accedir a un trasplantament. Aquest és el cas dels pacients hiperimmunitzats, que desenvolupen una elevada taxa d’anticossos davant d’antígens molt freqüents a la població donant (sistema HLA). Aquest fenomen sol ser degut a trasplantaments previs, transfusions sanguínies o embarassos. Com a conseqüència, aquests pacients rebutjarien de manera immediata la majoria dels empelts renals disponibles, ja que els seus anticossos reaccionen contra els antígens HLA dels donants. Perquè puguin trasplantar-se, cal identificar un donant compatible, cosa que equival a “buscar una agulla en un paller”.
Per la seva dificultat per trasplantar-se, aquest grup de pacients s’enfronta a llargs períodes de tractament amb diàlisi, amb el consegüent impacte en les expectatives de supervivència i en la qualitat de vida. Actualment, els pacients hiperimmunitzats representen al voltant del 9% de la llista d’espera renal a Espanya.